El Departament de Política Lingüística oferirà 150.000 places dels nivells A1 i A2 per al curs 2026-2027 i inclou el coneixement de la llengua com a criteri per a les pròrrogues de residència
La Generalitat de Catalunya ha activat un pla de xoc per garantir que el català sigui l’eix vertebrador i l’eina de cohesió en el procés de regularització extraordinària de persones estrangeres impulsat pel Govern de l’Estat. El conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila, ha anunciat una estratègia que vincula directament l’aprenentatge de la llengua amb la integració social, laboral i legal.
Criteri legal per a la residència
Una de les novetats més destacades és la inclusió del català en el marc legal de la regularització. El Govern ha aconseguit incorporar una esmena al reial decret estatal (publicat al BOE 92 de 2026) que estableix que l’informe per sol·licitar la pròrroga de residència al cap d’un any haurà de certificar l’aprenentatge de les llengües oficials del lloc de residència.
D’aquesta manera, el coneixement del català esdevé un element central per a l’arrelament i l’estabilitat administrativa de les persones nouvingudes.
Un increment històric de recursos
Per absorbir l’augment de la demanda, el Departament de Política Lingüística ha previst un creixement sense precedents en l’oferta formativa inicial:
- 150.000 places: Per al curs 2026-2027 s’oferiran 50.000 places més que en l’actualitat (un increment del 50%).
- Nivells A1 i A2: El focus es posa en els estadis inicials d’aprenentatge.
- Xarxa de centres: L’oferta es canalitzarà a través del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) —amb presència a Badalona—, les escoles d’adults (CFA) i entitats subvencionades.
Català al món laboral i aprenentatge informal
El pla no es limita a les aules. En l’àmbit del treball, es crearà una comissió dins del Consell del Diàleg Social per dissenyar mesures d’inclusió lingüística a les empreses i es reforçaran les subvencions perquè les companyies creïn els seus propis programes d’acollida.
A més, es potenciarà l’aprenentatge no formal mitjançant el programa Voluntariat per la Llengua i noves línies de convenis amb ajuntaments i entitats del Tercer Sector per crear xarxes d’integració entre iguals.
Campanya de sensibilització
Finalment, la Generalitat desplegarà una campanya informativa per traslladar als beneficiaris de la regularització que el català és una eina de progrés econòmic i reconeixement. El conseller Vila ha estat contundent: “La inclusió lingüística és inseparable de la inclusió social; el català és la clau per obrir les portes a una vida plena a Catalunya”.