Mentre Barcelona perd més de 15.000 residents en favor d’altres municipis, Badalona registra un saldo positiu de 601 persones en els moviments interns de 2024
Catalunya viu un moment de màxima mobilitat residencial. Segons les dades definitives de l’Idescat corresponents a l’any 2024, s’han registrat 282.739 canvis de residència entre municipis catalans, la xifra més alta des de l’any 2006. En aquest escenari, Badalona emergeix com un dels pols d’atracció principals de la regió metropolitana.
Badalona guanya, Barcelona perd
Dins dels moviments migratoris interns (els que es produeixen entre localitats de Catalunya), Badalona ocupa la tercera posició en creixement absolut, només superada per Terrassa i Vilanova i la Geltrú:
| Municipi | Saldo Migratori Intern (2024) |
| Terrassa | +1.470 |
| Vilanova i la Geltrú | +691 |
| Badalona | +601 |
| Sabadell | +554 |
Aquesta dada contrasta radicalment amb la situació de Barcelona, que continua perdent població en favor de la seva corona metropolitana amb un saldo negatiu de -15.221 persones. Altres ciutats veïnes com l’Hospitalet de Llobregat (-1.759) o Santa Coloma de Gramenet (-497) també registren més sortides que entrades.
El Barcelonès. Un buidatge cap a altres comarques
Tot i que Badalona reté i atrau població, la comarca del Barcelonès en conjunt presenta un saldo migratori intercomarcal molt negatiu de -17.190 persones. Això indica un flux constant de ciutadans que abandonen la capital i el seu entorn immediat per instal·lar-se en comarques veïnes com el Maresme (+2.452), el Baix Llobregat (+1.995) o el Vallès Oriental (+1.883).
Perfil dels moviments
L’informe de l’Idescat destaca diversos factors clau en aquesta mobilitat:
- Població estrangera: Tot i representar el 18,7% de la població total, protagonitzen el 32,7% dels canvis de residència, mostrant una mobilitat molt més alta que els nascuts a Catalunya.
- Saldo exterior: Badalona i el Barcelonès compensen la pèrdua de veïns que marxen a altres comarques amb l’arribada de població de l’estranger. Al Barcelonès, el saldo amb l’estranger és positiu en 66.181 persones, principalment procedents del Marroc, Colòmbia i el Perú.
Aquest fenomen confirma una tendència iniciada després de la pandèmia: les grans capitals perden població de nacionalitat espanyola i nascuts a Catalunya que busquen habitatge en municipis més petits o menys densos, mentre que la immigració internacional es concentra inicialment a l’àrea metropolitana.