L’església de Santa Maria acull el ritu de la vestició de la seva imatge més antiga, un cerimonial de la cort dels Àustries que prepara la Verge per a la seva processó de divendres per Dalt la Vila
Mentre la ciutat es prepara per a Setmana Santa, a l’interior de l’església de Santa Maria s’ha fet el silenci per complir amb una de les tradicions més antigues i enigmàtiques de Badalona. Ahir al vespre, la Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors va dur a terme el ritu de la vestició de la seva imatge titular, un acte que transcendeix el fet religiós per esdevenir un cerimonial de gran valor etnogràfic que tracta la talla com si fos una reina de l’època barroca.
Amb la vestició completada, la imatge ja està a punt per a la seva primera cita: la Processó de la Mare de Déu dels Dolors, que recorrerà divendres els carrers i places de Dalt la Vila, oferint als ciutadans la possibilitat d’acompanyar-la o contemplar-la en el seu recorregut propi abans de la seva participació coral a la Processó del Silenci de Dijous Sant.
Un protocol de la Casa d’Àustria
La imatge, un maniquí articulat que va sortir en processó per primera vegada el 1628, està a punt de complir quatre segles d’història. La seva vestició segueix estrictament el protocol de la Casa d’Àustria de l’any 1600. Tal com explica l’historiador i prior de la Congregació, Joan Rosàs, el ritu exigeix una separació clara entre el que és públic i el que és privat: “La reina està tancada en una habitació amb les seves cambreres; mentre elles li posen els vestits de gala, els congregants romanen a fora recitant poemes i cantant cançons”.
Només al final del procés, la imatge és mostrada al públic per acabar de col·locar-li el gran mantell negre de vellut, un moment de gran intensitat per als fidels que s’apropen a la parròquia.
Set capes de misteri sota el vellut
El que l’espectador veu al carrer durant les processons és el dol rigorós, però la vestició privada revela un simbolisme complex que roman ocult a la vista:
- Els set enagos blancs: Sota la túnica negra, la Verge vesteix set capes de roba blanca que representen la creació i les set esferes de l’univers. “En el seu interior porta l’autor de tota la creació”, assenyala Rosàs per explicar aquesta arquitectura tèxtil.
- La fe sobre la matèria: El vestit negre final representa la fe i la nit espiritual que ho cobreix tot, ocultant el que és tangible (el blanc) sota el mantell del misteri.
- El perfum de la mirra: Durant l’acte s’encén l’anomenada ‘Olla Dolors’, una tradició que es remunta al segle XVI per perfumar l’ambient amb mirra, simbolitzant la fragància espiritual que emana de la Verge i que envolta els assistents durant el prec dels salms.
Una institució històrica
Tot i que els actes centrals del tricentenari de la Congregació van tenir lloc fa tres anys, la institució —fundada formalment a Badalona el 1723— continua mantenint viva la seva flama. Amb seu a Santa Maria, destaca no només per custodiar aquest patrimoni de l’època dels Àustries, sinó per una organització històrica s’ha sabut adaptar al llarg del temps.