Badalona En Comú presenta el llibre ‘Més enllà d’El 47’ per recordar que les millores als barris no van ser concessions, sinó conquestes veïnals
L’èxit cinematogràfic d’El 47 ha recordat a tot el país com un autobús segrestat va canviar el destí de Torre Baró. Peró Badalona té la seva pròpia història de resistència, i el llibre “Més enllà d’El 47: de l’heroi a les lluites col·lectives” arriba per posar-la en valor. Presentat aquest dijous al Centre Cívic Can Pepus, l’acte ha servit per reivindicar fites com el segrest de l’autobús B25 a Pomar, una acció veïnal que va marcar un abans i un després en el transport públic de la ciutat.
L’autèntic “Manolo Vital” de Badalona
Si la pel·lícula de Marcel Barrena se centra en la figura de Manolo Vital, el llibre presentat a Badalona desplaça el focus cap a la força col·lectiva. El testimoni de Carmen Díaz, veïna de Pomar que va participar activament en el segrest del llavors anomenat autobús BS, ha estat el moment més emotiu de la xerrada. Díaz ha recordat com, davant d’una Badalona que creixia sense serveis bàsics, els veïns van haver de “prendre” l’autobús per demostrar que el transport podia arribar a les zones més allunyades del centre.
Un llegat compartit
L’acte, moderat per Adela d’Alòs-Moner, ha comptat amb les reflexions de Miquel Bonilla, Lluís Filella i Francisco Fuentes, que han analitzat com la tradició de lluita de Badalona va paral·lelar la de barris com Nou Barris a Barcelona. La tesi de l’obra és clara: sense aquelles xarxes de solidaritat, els barris d’avui no tindrien ni escoles, ni ambulatoris, ni línies de transport.
“La història de Badalona s’escriu als barris”
La presidenta del grup municipal de Badalona En Comú, Aïda Llauradó, ha destacat la vigència d’aquest relat: “Aquest llibre ens recorda que els drets que avui tenim són fruit de la lluita col·lectiva. Recuperar aquesta memòria és clau per entendre que hem de seguir organitzats per defensar l’habitatge o la sanitat pública”.
Amb aquesta presentació, l’organització reafirma el seu compromís amb la memòria popular, recordant que darrere de cada línia d’autobús que avui circula per la ciutat, hi va haver un grup de veïns i veïnes que, com a la gran pantalla, van decidir que ja n’hi havia prou.