Un estudi de la Universitat de Barcelona revela que el 60% de les recuperacions de la gestió pública de tot l’Estat s’han produït en municipis catalans
L’aigua torna a mans públiques. Una recerca liderada pel catedràtic Germà Bel i l’investigador Joël Bühler, de la Universitat de Barcelona (UB), conclou que la remunicipalització s’ha convertit en l’única eina efectiva per combatre el domini gairebé monopolístic de les grans empreses privades a Catalunya. L’estudi, publicat al Cambridge Journal of Regions, Economy and Society, analitza gairebé un centenar de municipis i posa xifres a un canvi de model que s’ha accelerat en l’última dècada.
Segons les dades de la UB, el mercat privat de l’aigua a Catalunya està fortament concentrat: l’empresa Agbar (propietat de la multinacional Veolia) gestiona el servei al 78% dels municipis amb gestió privada, donant servei al 88% de la població d’aquest segment. Els investigadors assenyalen que els nivells de concentració a Catalunya estan molt per sobre del que els reguladors internacionals consideren un monopoli.
Catalunya lidera el retorn a la gestió pública
L’estudi destaca que, des del 2010, un total de 40 municipis catalans han recuperat la gestió directa de l’aigua. Aquesta xifra representa gairebé el 60% del total de remunicipalitzacions registrades a tot Espanya, afectant més de 265.000 habitants. Entre el 2017 i el 2024, la població abastida per empreses privades a Catalunya ha caigut del 79,5% al 73%.
La recerca demostra que la competència per contractes no ha servit per reduir l’hegemonia de les grans corporacions, i que només la decisió política de recuperar el servei ha tingut un impacte real. A més, l’estudi revela que des del 2014 les noves privatitzacions han desaparegut pràcticament del mapa català (només 3 casos documentats).
El paper de la cooperació intermunicipal
Un dels factors clau d’aquest èxit a Catalunya és la cooperació entre ajuntaments. El 40% dels serveis remunicipalitzats es presten de manera conjunta, sovint amb el suport d’entitats com el Consorci per a la Gestió Integral d’Aigües de Catalunya (CONGIAC). Aquesta xarxa permet als municipis més petits fer front als “litigis sistemàtics” que, segons l’estudi, utilitzen les grans empreses com a estratègia per desincentivar el retorn a la gestió pública.
Reptes en la democratització
Tot i l’avenç en la titularitat pública, l’estudi adverteix que la participació ciutadana encara és una assignatura pendent. Només cinc municipis han implementat mecanismes formals de governança democràtica, destacant casos com el de Terrassa amb el seu Observatori de l’Aigua, o Arenys de Munt i Vilassar de Dalt. En aquests llocs, la ciutadania té veu i vot en els consells d’administració de les empreses municipals, un model que la recerca considera encara “modest” en el conjunt del territori.