La Generalitat destinarà fins a 50 milions d’euros a adquirir habitatges en risc de pèrdua i el Govern espanyol amplia les mesures de protecció per a persones vulnerables
La Generalitat de Catalunya ha aprovat la creació del nou Fons d’Emergència Habitacional, un instrument que permetrà adquirir habitatges habituals de persones en risc de perdre la seva llar per incorporar-los al parc públic. La mesura compta amb una dotació inicial de 25 milions d’euros, ampliable en 25 milions més, i està pensada per actuar en situacions d’emergència residencial quan no existeixin altres mecanismes disponibles per evitar un desnonament.
Segons el Govern català, els immobles adquirits s’incorporaran al patrimoni de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, que assumirà tant la titularitat com la gestió dels habitatges. L’objectiu és garantir una alternativa residencial a persones i unitats de convivència vulnerables afectades per procediments que puguin acabar amb la pèrdua del seu domicili habitual. El fons també està obert a aportacions d’administracions locals, entitats públiques i, eventualment, organitzacions privades.
La decisió arriba només uns dies després que el Govern espanyol aprovés dos reials decrets llei per afrontar la crisi d’accés a l’habitatge. Entre les mesures més destacades hi ha la suspensió de determinats desnonaments de persones vulnerables sense alternativa residencial fins al 31 de desembre de 2030, noves limitacions a les operacions especulatives sobre habitatges, la regulació del lloguer temporal i per habitacions, incentius fiscals al lloguer assequible i una línia de préstecs denominada TU CASA per facilitar la compra de la primera residència habitual. També es preveu la possibilitat de prorrogar contractes de lloguer i noves garanties per reforçar l’estabilitat dels arrendaments.
Aquestes iniciatives coincideixen amb un context de mobilitzacions ciutadanes i reivindicacions socials que reclamen mesures més contundents per garantir el dret efectiu a l’habitatge davant l’increment dels preus del lloguer, les dificultats d’accés a una primera residència i l’augment de situacions de vulnerabilitat residencial.