Aquest divendres se celebra una ponència clau per desencallar una normativa pionera a Europa que prohibirà multar la mendicitat i obligarà a l’empadronament social
El Parlament de Catalunya fa aquest divendres un pas decisiu per a l’aprovació de la “Proposició de llei de mesures transitòries i urgents per a fer front al sensellarisme”. Es tracta d’una iniciativa legislativa treballada durant cinc anys per entitats com Arrels, Càritas i Sant Joan de Déu, que busca erradicar la forma més crua de l’exclusió: la de les persones que viuen al carrer.
La futura llei té una incidència directa en municipis com Badalona, especialment després de la polèmica pel desallotjament de la nau del B9 i la mort de quatre persones al carrer en el que portem d’any. Segons el text, els ajuntaments estaran obligats per llei a oferir un recurs residencial digne (ja sigui alberg, pensió o hotel) a qualsevol persona que dormi al ras, evitant que situacions de desemparament com les viscudes recentment a la nostra ciutat es puguin repetir.
Canvi de paradigma: Drets garantits, no caritat
La llei, que compta amb un ampli suport parlamentari (PSC, Junts, ERC, PP, Comuns i CUP), introduirà canvis fonamentals en la gestió municipal del sensellarisme:
- Empadronament obligatori: Els municipis no podran negar el padró a persones sense llar, garantint així el seu accés a la sanitat i als serveis socials.
- Fi de les multes per mendicitat: Es prohibirà explícitament que les ordenances municipals tipifiquin la mendicitat o l’ús de l’espai públic per dormir com una infracció administrativa.
- Radiografia del sensellarisme: Les ciutats de més de 50.000 habitants, com Badalona, hauran de fer recomptes i enquestes periòdiques per elaborar un mapa real de la problemàtica.
- Espais d’higiene i consigna: Els ajuntaments hauran d’habilitar centres de baixa exigència amb serveis de dutxes i llocs on els sense llar puguin guardar les seves pertinences de forma segura.
El món local demana finançament
Tot i compartir l’objectiu de la llei, l’Associació Catalana de Municipis (ACM) ha llançat un avís: el compliment de la norma serà “impossible” si no va acompanyat d’un finançament estable i finalista per part de la Generalitat. Els ajuntaments reclamen que s’aclareixin les competències i que es respecti l’autonomia local en la regulació de l’espai públic.
Actualment, s’estima que a Catalunya hi ha unes 24.000 persones en situació de sensellarisme, de les quals unes 6.500 viuen directament al carrer. Amb aquesta llei, Catalunya esdevindria pionera a Europa en la protecció jurídica dels col·lectius més exclosos.