· L’Institut Metròpoli revela que el 23% dels veïns de l’àrea de Barcelona percep dificultats econòmiques malgrat la millora dels indicadors oficials
· La pobresa infantil continua sent l’assignatura pendent, afectant un 31% dels menors
La recuperació econòmica postpandèmia comença a reflectir-se en les estadístiques, però no acaba d’alleujar la sensació de precarietat a les llars. Segons les dades de les Estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida 2024-2025, el risc de pobresa a la zona metropolitana ha baixat fins al 19,4%, situant-se per primer cop per sota dels nivells de 2019. No obstant això, la paradoxa és clara: la percepció de no arribar a final de mes ha pujat fins al 23,1%.
Badalona i la primera corona, més afectades que Barcelona
L’estudi mostra una bretxa territorial important. Mentre que a la ciutat de Barcelona el risc de pobresa s’ha reduït, a la primera corona metropolitana —on s’ubica Badalona— la taxa és significativament més alta, arribant al 22,4%. En aquestes ciutats adjacents a la capital, la privació material severa també és més elevada (10,4%) que a Barcelona ciutat (8,2%).
Perfil de la vulnerabilitat
L’informe detalla quins col·lectius pateixen amb més força la precarietat actual:
- Infància: El 31,4% dels menors de 16 anys estan en risc de pobresa, una xifra que triplica la de la gent gran.
- Origen: El risc puja fins al 39,5% entre la població nascuda fora d’Espanya que viu a la primera corona metropolitana.
- Formació: Tenir estudis superiors redueix el risc de pobresa al 9,2%, mentre que entre les persones sense estudis postobligatoris la xifra s’enfila al 26,8%.
- Habitatge i lloguer: Tot i que la mitjana de despesa en habitatge ha pujat un 22% en cinc anys (arribant als 608 € mensuals), el lloguer continua sent el gran factor de risc: el 29,1% dels llogaters destinen més del 40% del seu sou a pagar el pis.
L’efecte dels ajuts públics
L’estadística posa en valor la importància de l’escut social. Sense les transferències i prestacions públiques, la pobresa a la metròpoli no seria del 19,4%, sinó del 41,6%. Això significa que el sistema de protecció social aconsegueix reduir a la meitat el nombre de persones en situació crítica.
Malgrat que la renda mitjana de les llars ha pujat un 12,5% (situant-se en els 46.048 € anuals), moltes famílies encara no poden mantenir l’habitatge a una temperatura adequada a l’hivern o han patit retards en els pagaments de factures bàsiques, indicadors que encara no han tornat a les xifres d’abans de la crisi de la Covid-19.
🔵 Més informació: Institut Metròpoli