Aquests ciclons mediterranis comparteixen algunes característiques amb els huracans i poden provocar vents intensos, pluges torrencials i fort onatge
El Mediterrani podria viure durant les pròximes hores la formació d’un possible medicà davant de les costes catalanes. Tot i ser un fenomen poc freqüent, els experts utilitzen aquest terme per referir-se a ciclons mediterranis que adquireixen algunes característiques pròpies dels huracans tropicals, amb un nucli càlid, una estructura compacta i, en alguns casos, fins i tot un ull visible a les imatges de satèl·lit.
La paraula medicà prové de la combinació de “Mediterrani” i “huracà” (Mediterranean hurricane). Es tracta de sistemes molt més petits que els huracans de l’Atlàntic, amb diàmetres habituals d’entre 100 i 300 quilòmetres, però que poden generar vents superiors als 80 o 100 km/h, precipitacions molt abundants en poques hores i temporal marítim. Encara que la seva intensitat acostuma a ser inferior a la d’un cicló tropical, poden arribar a provocar afectacions importants a les zones costaneres densament poblades.
La seva formació és diferent de la d’un huracà convencional. Habitualment, tot comença amb una borrasca o una depressió en altura associada a aire fred. Quan aquesta situació coincideix amb un mar Mediterrani encara molt càlid, especialment entre finals d’estiu i la tardor, es crea un fort contrast tèrmic que afavoreix el desenvolupament de tempestes organitzades al voltant del centre de baixes pressions. A mesura que el sistema extreu calor i humitat de la superfície del mar, pot evolucionar cap a una estructura cada vegada més semblant a un cicló tropical.
Les zones del Mediterrani occidental, incloent-hi les Balears i les aigües properes a la costa catalana, es troben entre els indrets on aquests fenòmens poden aparèixer amb més freqüència. Tot i que la majoria romanen sobre el mar i tenen una vida relativament curta, d’entre un i tres dies, alguns han deixat episodis destacats en les últimes dècades. El medicà Ianos va afectar Grècia l’any 2020 amb vents de fins a 120 km/h, mentre que Daniel va provocar inundacions catastròfiques a l’est de la Mediterrània el setembre de 2023.
La possible formació d’un medicà davant les nostres costes continuarà sota seguiment durant les pròximes hores. Els models meteorològics permeten detectar les condicions favorables per al seu desenvolupament, però la seva aparició definitiva i la seva intensitat acostumen a ser aspectes difícils de determinar fins a les fases finals de l’evolució del sistema.