Un estudi històric revela que el parc metropolità acull més de 500 espècies de lepidòpters, però alerta d’una greu pèrdua d’exemplars en les darreres dècades
Més de vint anys de seguiment científic
El Parc de la Serralada de Marina compta amb un total de 523 espècies de lepidòpters —entre papallones i arnes—, segons un estudi elaborat per Diego Fernández, Jonatan Lucas i Fernando Carceller publicat al Butlletí del Centre d’Estudis de la Natura del Barcelonès Nord. El treball, que recull més de vint anys de prospeccions i dades històriques de fa quatre dècades, constata una elevada biodiversitat en aquest espai natural que funciona com a corredor biològic de la costa. Aquesta riquesa de fauna es concentra principalment en les famílies de les papallones nocturnes (heteròcers), amb una forta presència de geomètrids i noctúids gràcies al mosaic d’hàbitats que caracteritza la serralada.
Davallada dràstica a Can Miravitges i la Conreria
Malgrat la gran varietat registrada, l’informe encén les alarmes en confirmar una disminució sostinguda i molt significativa de les poblacions. A l’itinerari de Can Miravitges (Badalona), integrat en el programa Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS), els censos anuals han caigut en picat des de principis dels anys 2000, passant d’una mitjana de 1.500 o 2.000 exemplars a registrar-ne menys de 1.000 de forma habitual en l’última dècada, i fins i tot caient per sota dels 500 en alguns exercicis. Una tendència regressiva pràcticament idèntica s’ha viscut a l’itinerari de la Conreria (Tiana), on s’ha passat de més de 3.000 captures anuals a vorejar el miler de registres en els darrers anys.
Sequera, pressió urbana i meridionalització
Els experts identifiquen com a principals causes d’aquesta pèrdua d’individus l’augment dels períodes de sequera, l’abandonament dels conreus que tanca la vegetació, la pressió urbanística de l’entorn i l’ús d’insecticides. A causa d’aquestes pressions, espècies emblemàtiques com la Pyronia cecilia han esdevingut gairebé residuals i s’ha detectat un procés de ‘meridionalització’. Aquesta transició es tradueix en la possible extinció local d’espècies d’afinitat eurosiberiana davant l’augment d’espècies termòfiles i migradores. En paral·lel, de cara al futur, els autors de l’estudi insten a mantenir un seguiment exhaustiu sobre l’aparició de noves espècies invasores vinculades als jardins urbans, com la piral del boix, que podrien alterar la dinàmica forestal del parc.