Més de 50 entitats omplen l’església de la Mare de Déu de Montserrat per presentar la “Declaració de Badalona”, un full de ruta per combatre la pobresa i l’emergència habitacional
Badalona ha viscut aquesta tarda una jornada que molts dels assistents han qualificat d’inèdita. La sala d’actes de la Parròquia de la Mare de Déu de Montserrat, al barri de Sant Crist, s’ha quedat petita —amb gent dreta i els seients plens a vessar— per a la presentació de la “Declaració de Badalona: Tenim un somni, una Badalona justa i digna”. L’acte, conduït per la periodista Sara Muñoz, ha servit per unir el teixit associatiu de la ciutat en una sola veu contra la “deshumanització” i la precarietat.
La benvinguda ha anat a càrrec de Mossèn Andreu, qui ha recordat que “la casa de l’església està al servei de tothom” i ha llençat un advertiment clar: “el problema és greu i, si no ens hi enfrontem junts, no ens en sortirem”.
El desallotjament del B-9 i la mort al carrer, els detonants
El portaveu de Badalona Acull, Carles Sagués, ha explicat que aquesta declaració no és un manifest més, sinó el “començament d’alguna cosa important”. Sagués ha assenyalat dos detonants clau que han fet reaccionar la societat civil: el desallotjament “traumàtic” de l’antic institut B-9 i la mort de cinc persones al carrer a la ciutat en el que portem d’any.
“Viure al carrer mata”, ha recordat Sagués, qui ha reivindicat l’esperit de lluita veïnal històric de Sant Crist i l’Escola Llibertat com a mirall on mirar-se per “canviar la direcció del vent que bufa a la ciutat”.
La veu dels barris i la infància
Per la seva banda, el president de la Federació d’Associacions Veïnals de Badalona (FAVB), Rubén García, ha lamentat que s’hagi traslladat als veïns un problema que és responsabilitat de les administracions. García ha reivindicat la Badalona multicultural i acollidora: “El moviment veïnal sempre ha defensat els drets humans. Necessitem polítiques socials reals per acabar amb la xacra del sensellarisme”.
Especialment colpidora ha estat la intervenció d’Anna Martínez, de la Fundació Salut Alta. Martínez ha posat rostre a la crisi a través dels infants: “Acompanyem molts processos de desnonament. Nens que van a l’escola i, quan tornen, no saben on passaran la nit”. Des de l’entitat han denunciat un sistema que “jutja i culpabilitza” les persones per la seva pobresa i han reclamat respostes immediates: “Els nens de la Salut viuen aquí ara; una resposta d’aquí a 20 anys no els serveix”.
Compromisos concrets: alberg i menjador social
La Declaració de Badalona, que ja compta amb el suport d’una seixantena d’entitats (amb l’objectiu d’arribar a les 200), fixa una sèrie de compromisos immediats que exigeixen a l’Ajuntament:
- L’obertura d’un alberg municipal (com Can Bofí Vell) per a emergències.
- La creació d’un menjador social amb dimensions adequades.
- Garantir l’empadronament per a tothom, clau per accedir a drets bàsics.
- Serveis de dutxes i higiene dignes per a les persones sense llar.
“Volem que Badalona sigui la capital dels valors pels drets humans”, ha conclòs Sagués en declaracions a BDNDigital, allargant la mà a l’Administració perquè se sumi a aquest “somni” que ja ha començat a caminar.
🔵 Més informació: Declaració de Badalona