Segons ha avançat el diari El País, el ministeri públic conclou que el govern d’Albiol no va oferir “cap mena d’ajuda” als ocupants i va vulnerar el protocol d’assistència fixat per la jutgessa
Nou revés judicial per a la gestió del desallotjament de l’antic institut B-9. Segons un escrit de la Fiscalia al qual ha tingut accés el diari EL PAÍS, el consistori badaloní hauria trencat les condicions imposades per la justícia per executar el buidatge de l’assentament el passat mes de desembre. L’informe és contundent: l’Ajuntament no va oferir cap alternativa a les persones en situació de vulnerabilitat, deixant-les al carrer en ple hivern.
Incompliment de la interlocutòria judicial
Tal com recull el diari, la jutgessa que va autoritzar el desallotjament el 4 de desembre va posar una condició clara: l’actuació s’havia de fer seguint el “protocol d’assistència per a les persones sense sostre dels serveis municipals”. Tot i això, la fiscal Carmen Borràs sosté que el govern de Xavier Garcia Albiol va obviar aquest mandat.
L’escrit de la Fiscalia destaca que la gran majoria dels afectats (uns 400 immigrants, principalment d’origen subsaharià) es van quedar sense cap suport efectiu per part de l’Ajuntament, veient-se obligats a acampar sota un pont de l’autopista C-31 davant la “inacció municipal”. Per aquest motiu, el ministeri públic considera que no es pot donar per complerta l’ordre judicial.
L’Ajuntament admet que no té protocol específic
Una de les revelacions més significatives de la informació publicada per el diari és que el propi Ajuntament de Badalona hauria admès davant la jutgessa que no disposa d’un protocol específic per atendre persones sense llar, sinó que aplica una “metodologia” pròpia de quatre passos (detecció, valoració, derivació i seguiment).
La Fiscalia considera que el consistori va trencar fins i tot la seva pròpia metodologia en no realitzar cap derivació a recursos habitacionals. En aquest sentit, la informació recorda que el govern municipal va tancar l’únic alberg d’emergència de la ciutat, Can Bofí Vell, la primavera de 2024.
Crítiques per la “vaguetat” de la resposta municipal
L’article d’EL PAÍS també recull el testimoni de les advocades d’alguns ocupants, Marta Llonch i Mireia Salazar, que han impugnat el document enviat per l’Ajuntament al jutjat. Les lletrades qualifiquen el text municipal de “mera descripció de bones intencions” elaborada ad hoc per sortir del pas davant la petició judicial, sense concretar quins recursos hi ha ni quina és la seva capacitat real.
Ara, la titular del jutjat del Contenciós Administratiu número 11 de Barcelona haurà de decidir, a la vista d’aquests escrits, si el govern d’Albiol va complir o no amb la legalitat durant el desallotjament.