El proper 19 de març farà 300 anys que es va fundar a Badalona la Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors, probablement, la institució badalonina que fa més temps que manté ininterrompudament la seva activitat. La Congregació dels Dolors ha incidit durant tres segles en la vida cultural i espiritual dels badalonins i ha tingut una presència notable a la vida ciutadana. A destacar, la promoció de l’ecumenisme, atès el principi que tenen de conrear unes relacions fraternes entre les diferents denominacions cristianes, i que es concreta en la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians que a Badalona porta 22 edicions.
S’han organitzat una sèrie d’actes culturals i religiosos per celebrar aquest tercer centenari com una exposició al Museu de Badalona que s’inaugura el 16 de febrer (visites fins al 26 de març). En aquest mateix acte d’inauguració, a les 19 es presentarà un llibre d’història de la congregació. També s’ha fet una auca amb il·lustracions de la Pilarín Bayés i textos d’en Joan Vilamala, que es presentaran l’endemà, 17 de febrer. Està previst fer una representació de l’acte sacramental “Retaule i misteri de Santa Maria vestida de dol”, el 17 de març. A més de diverses conferències, visites guiades, etc. que culminaran amb una missa solemne el 19 de març a la parròquia de Santa Maria on estan convocades totes les Congregacions dels Dolors a Catalunya.
Les activitats compten amb l’esponsorització de l’Ajuntament de Badalona i de PFB-Badalona (Tanatori) i la col·laboració del Museu de Badalona i la parròquia de Santa Maria.
L’origen de la Congregació dels Dolors
A Catalunya hi ha una trentena de congregacions de la Mare de Déu dels Dolors que s’han ocupat de tenir cura de l’església, la capella, l’altar o el tabernacle de la Mare de Déu dels Dolors corresponent i d’organitzar processons per Setmana Santa. Es tracta d’unes fraternitats que van tenir en el seu origen el set pares fundadors dels Servents de Maria —també coneguts com a servites— que van ser canonitzats pel papa Lleó XIII l’any 1888. Aquests set pares fundadors, joves comerciants i notables, van néixer i viure en la Florència del segle XIII. Van atreure l’atenció dels seus contemporanis un cop es van traslladar a fer vida monàstica (van adoptar la regla de sant Agustí) i de pregària al mont Senari. L’orde dels servites va ser aprovat l’any 1255 pel papa Alexandre IV.
Els frares de l’orde servita es van establir l’any 1619 al convent de Nostra Senyora del Bon Succés de Barcelona i van fomentar la devoció a la Mare de Déu dels Dolors possibilitant la formació de confraries. A partir del 1660, any que es va publicar la butlla del papa Innocenci X, aquestes associacions laiques al servei de Maria van poder-se transformar en congregacions de la Mare de Déu dels Dolors i van passar a ser fraternitats de l’orde seglar dels servents de Maria.
Les processons dels Dolors són els actes públics pels quals són més conegudes aquestes congregacions que durant els segles XVII i XVIII van arribar a ser un centenar a Catalunya. De fet, totes aquestes processons seguien el model de la de Barcelona, instal·lada al convent dels servites del Bonsuccés, al Raval, a l’altra part de les Rambles
Amb la desamortització de Mendizábal i l’expulsió de religiosos, els frares servites van haver de marxar de Catalunya i no han tornat a establir-s’hi, malgrat que sí que són presents en algun convent a Espanya. Per aquest motiu, van ser les congregacions seglars les que es van ocupar de mantenir viva la flama servita i la devoció a la Mare de Déu dels Dolors.
El carisma servita, transportat a l’actualitat, es reflecteix a l’article primer de les constitucions de l’orde tot recordant la finalitat principal d’aquests frares: «Moguts per l’Esperit Sant, ens comprometem, com els nostres primers Pares, a donar testimoni de l’Evangeli en comunió fraterna i a viure al servei de Déu i de l’home, inspirant-nos constantment en Maria, Mare i Serventa del Senyor.»