La consellera d’Acció Climàtica s’ha desplaçat al Pont del Petroli, una estructura afectada pel temporal Glòria, un dels fenòmens meteorològics extrems que cada cop seran més freqüents segons les projeccions climàtiques

La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà i Roura, acompanyada de la secretària d’Acció Climàtica, Anna Barnadas i López, i de la directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, Mireia Boya i Busquet, ha presentat aquest divendres el nou Marc estratègic de referència d’adaptació al canvi climàtic per a l’horitzó 2030 (ESCACC30).

Es tracta d’un document que marca el full de ruta perquè Catalunya es prepari per fer front als impactes del canvi climàtic, tant els ja observats com els previstos, a través de 312 mesures concretes pensades per facilitar l’adaptació dels entorns naturals, les activitats socioeconòmiques i el territori als nous escenaris climàtics que ja són aquí.

L’ESCACC30 incorpora dos aspectes transversals que no preveia l’ESCACC20: la vulnerabilitat social i el component territorial, ja que el canvi climàtic afecta de manera diferent les persones segons on viuen i les seves condicions socials.

En paraules de la consellera, “és la nostra responsabilitat com a Administració pública preveure els efectes que l’emergència climàtica ja té i tindrà per a les persones en el seu dia a dia i per a les empreses en la seva activitat econòmica”, i és per això que “hem de posar a disposició de tothom les eines per pal·liar els possibles efectes negatius que els poden afectar”. Unes eines que, segons Jordà, han d’estar disponibles “ara, no demà”, perquè “la clau rau a avançar-nos, no podem esperar que els efectes irreversibles arribin per actuar”.

La consellera Jordà presenta l'Estratègia Catalana d'Adaptació al Canvi Climàtic

312 mesures per a 4 sistemes naturals, 10 àmbits socioeconòmics i 3territoris

Jordà ha fet la presentació de la nova Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic 2021-2030 (ESCACC30) al Pont del Petroli de Badalona, una estructura que va patir directament els efectes del temporal Glòria o de Santa Agnès aviat farà tres anys, el gener de 2020, i que va evidenciar les febleses de Catalunya davant fenòmens meteorològics extrems que, segons les projeccions climàtiques regionalitzades del Servei Meteorològic de Catalunya, seran cada cop més freqüents.

L’estratègia compleix la Llei 16/2017, d’1 d’agost, del canvi climàtic, que estableix les directrius estratègiques que les polítiques públiques sectorials han de seguir per adaptar-se als impactes del canvi climàtic i, en conseqüència, reduir-ne la vulnerabilitat. Es preveu que el Consell Executiu aprovi l’estratègia la setmana vinent. D’aquesta manera, tots els departaments de la Generalitat hauran d’integrar en la seva planificació i programació sectorial els objectius de reducció de vulnerabilitat i les mesures d’adaptació de l’ESCACC30.

En termes pràctics, el nou Marc proposa 76 mesures per als sistemes naturals, 187 mesures per als àmbits socioeconòmics i 49 mesures per als territoris. Els sistemes naturals inclosos són biodiversitat; aigua; boscos i silvicultura, i ecosistemes marins i pesca. Respecte els 10 àmbits socioeconòmics, als ja inclosos a l’ESCACC20 aprovada pel Govern l’any 2012 (agricultura i ramaderia; energia, indústria, serveis i comerç; infraestructures de mobilitat; recerca i formació; salut; turisme, i urbanisme i habitatge), la nova Estratègia incorpora les assegurances i el sector financer, a més a més de riscos naturals i protecció civil. Pel que fa als territoris, inclou l’impacte a la muntanya, l’interior i el litoral.

A més, per primera vegada, s’incorporen dos aspectes transversals que no preveia l’ESCACC20: la vulnerabilitat social i la vulnerabilitat territorial, amb la finalitat que ambdues vulnerabilitats siguin tingudes en compte en la priorització del desplegament de les mesures i les accions d’adaptació sectorials.

Línia vermella al desenvolupament

La consellera ha explicat que “les polítiques de desenvolupament social, econòmic i territorial que s’impulsaran a partir d’ara a Catalunya estaran sempre supeditades a la conservació dels sistemes naturals, és a dir, a la protecció de la biodiversitat, l’aigua, els boscos i els ecosistemes marins”, de la mà de l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat, ja que “l’emergència climàtica és un altre dels indicadors globals d’una crisi originada per un model de creixement sobre el planeta que ha comportat la sobreexplotació dels recursos naturals sota la premissa que són il·limitats”. És per això que les polítiques públiques d’adaptació han de preveure, necessàriament, la simbiosi entre les conurbacions costaneres amb el rerepaís que els subministra biodiversitat, aigua, energia, aliments, materials, lleure, cultura i tants d’altres serveis ecosistèmics.

També ha de ser un instrument que potenciï l’adaptació en l’àmbit econòmic en el sector primari: en l’agricultura, la ramaderia, la gestió forestal i la pesca. És per això que s’alinea amb l’Estratègia de la bioeconomia, l’Agenda Rural, l’Estratègia d’impuls a l’economia verda i a l’economia circular, l’Estratègia marítima, el Pla estratègic de la ramaderia extensiva o el Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya, per esmentar alguns dels últims instruments de planificació endegats pel Govern.

Finançament del Fons Climàtic

Gràcies al desplegament de la Llei de canvi climàtic, l’adaptació a Catalunya disposa de finançament per a l’execució de moltes de les mesures a través del Fons Climàtic. Alguns exemples de les línies obertes recentment són els 40 milions d’euros en ajuts, anunciats durant la COP27 de canvi climàtic, per subvencionar actuacions dels ens locals entre els anys 2023 i 2024, que es publicaran pròximament; 15 milions en subvencions a empreses, amb cofinançament d’ACCIÓ, o 14 milions per als centres de recerca amb la Direcció General de Recerca i l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR).

· Més informació: Presentació de l’Estratègia Catalana del Canvi Climàtic